Dediquem aquest secció a la memòria de la nostra companya Lurdes Armengol Castells que ens deixà el dia 2 d'octubre de 2017.
La Lurdes va compartir bona part de la seva vida professional amb la resta de membres del DAL i amb el conjunt de la UdL, i ens va deixar la seva veu calmada, la seva franquesa i el seu esperit compromès i lluitador. La trobem a faltar i li retem un petit homenatge dedicant-li aquest espai a la pàgina web del nostre departament.

Totes les persones que vulgueu contribuir amb alguna aportació escrita de qualsevol llargada, podeu enviar-la a l'adreça secretaria@dal.udl.cat

El primer cop que vaig sentir parlar d’ella, encara no existia la UdL. A Lleida hi havia centres universitaris depenent de 3 universitats diferents. Jo pertanyia a la UB i la Lurdes era a l’escola d’agrònoms depenent de la UPC. Al crear-se la UdL vam parlar de formar un departament amb tot el professorat de l’area de Filologia Anglesa i recordo que em va arribar que la professora d’Agrònoms havia manifestat que volia pensar-se si li interessava o no unir-se a nosaltres o quedar-se allà on era, al departament d’Hortofruticultura i Botànica. Finalment, va acceptar venir amb nosaltres i ho va fer amb un convenciment i un compromís total, com tot el que feia. No s’apuntava a les causes així com així, sinó que ho feia amb un criteri propi. S’ho rumiava molt i un cop decidit s’hi abocava. Amb persistència, obstinació i paciència. Sense voler fer soroll, però sense deixar de fer sentir la seva veu quan creia que era necessari fer-ho.

En tots els anys que l’he conegut, he arribat al convenciment que aquesta forma de funcionar l’aplicava a totes les facetes de la seva vida. Com la decisió que possiblement ha estat la més transcendent de la seva vida: adoptar la Sasha. No se el temps que li devia costar pensar-s’ho i decidir-ho, però si que se que un cop decidit no va canviar el rumb per cap circumstancia ni impediment que pugues aparèixer, i em consta que en van aparèixer moltíssims. Des del mateix moment d’haver pres la decisió s’hi va abocar amb cos i anima, fins que el cos ja no li ha permès fer-ho..

A la feina, també actuava amb determinació i discreció. A les reunions de departament, molts cops no intervenia, però si creia que havia de dir alguna cosa, la deia, encara que fos diferent del que havia expressat la majoria, o també si uns dies després encara reflexionava sobre alguna cosa que s’havia dit i no li havia agradat, o si creia que alguna cosa havia estat ben feta o ben dita, també ho deia. A vegades sorprenia amb les seves reflexions. Mostraven una introspecció profunda, intensa (que donava força tombs a les coses, vaja!) I ho feia des d’una franquesa amable, amb un somriure tranquil, tendre.

Vam compartir projectes i alguns viatges amb cotxe en els que teníem ocasió de parlar, sobretot un dia que per error vam tornar enrere per l’autopista gairebé 50 kms fins a Lleida abans d’adonar-nos que ens havíem equivocat. Crec que tots dos teníem facilitat per abstraure’ns una mica del món que ens envolta... Principalment parlàvem de coses de la feina, però alguns cops també ho fèiem d’altres coses, de les relacions humanes, de les persones.

En resum, que la Lurdes al seu àmbit professional era una persona discreta, afable, que no alçava mai la veu, però alhora obstinada i determinada en les seves conviccions, que no callava mai allò que creia que havia de dir, tant si era per expressar desacord com també per dir allò que tan sovint ens oblidem de dir: que està d’acord amb un plantejament, que està agraïda per unes paraules, que aplaudeix una actitud, que admira una capacitat... en definitiva sempre sumava. Vam compartir projectes, articles conjunts, presentacions a congressos. Ella rarament els liderava, però sempre podies comptar amb ella. Quan donava un si era sempre un si compromès, fiable. Vet aquí el que hem perdut. Vet aquí tot el que hem tingut la fortuna de gaudir durant tot el temps compartit.

Lurdes,

Vaig aprendre a acceptar-te i respectar-te com a col·lega, d’una manera
íntima, sense reserves. M’agradava que hi fossis.

Parlaves fluixet, com un xiuxiueig que de vegades em costava entendre, 
però sempre copsava i  valorava  el teu tarannà ferm i honest, sense
estridències.

Vull  creure que ara et trobes en un lloc de llum i calma.

Et recordaré amb estimació sincera.

Nela Bureu

   In memoriam

                             All your life hung on fate

                 Hopes and dreams ended that date, you

       Took to heaven our tears and our memories most

Precious and sheer.                                     All you leave behind

is your wisdom, like                               the falling   leaves of

     autumn. You fought for         life, yes, you were brave!

           But your enemy, your grave, was always in

                   front of you. It took your colour and

                               strength too, but couldn’t

                  catch your dignity, or your wings

         because you were free. Angels would guard your

sleep while your students         start to reap from the harvest

of your passion that you                          taught us like a craftsman.

Rest in peace and                                                    do not worry.

From the dark                                                          night and blurry

sun will                                                                               rise and

calm                                                                                           our

anger,                                                                                          and

we’ll                                                                                             all

be                                                                                                soon  

                                             TOGETHER

Vaig conèixer la Lurdes quan es va incorporar com a professora d’anglès a l’ETSEA, llavors encara depenen de la Universitat Politècnica de Catalunya. Crec que devia ser per l’any 1991.

Quan la creació de la Universitat de Lleida i l’estructuració dels nous departament, ella va voler integrar-se al d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, departament amb qui mantenia molt bona relació i al qual jo pertanyia també. Al cap de pocs anys en deixà per integrar-se ne el de Filologia Anglesa, més per exigències administratives que pel seu propi desig.

Vaig tenir l’oportunitat de seguir uns cursos d’anglès que ens impartia a uns pocs professors als vespres, un parell de dies a la setmana. Aquella activitat em va permetre tenir certa proximitat amb ella, i conèixer una persona discreta però plena de qualitat humanes.

Va fer una estreta amistat amb una noia que s’havia incorporat al meu grup de recerca feia poc temps. L’Amela Kuc, una biòloga que es va acollir a un programa d’acollida de refugiats que fugien de la guerra de Bòsnia. Em consta que aquesta amistat ha perdurat fins el darrer moment. Tant la Lurdes com l’Amela em varen fer veure i reflexionar força sobre la forma de veure les coses i el valor estèril de certes preocupacions. Calia gaudir de la relació entre les persones al màxim i trobar temps per a un mateix, la família i els amics.

Un aspecte que recordo amb grat record, fou quan la Lurdes li volia explicar a l’Amela el significat d’algunes paraules. Aquell dia la paraula era “subtil”. En no trobar sinònims i exemples per a una fàcil comprensió per part de l’Amela, La Lurdes li digués: un exemple de “subtil” és en Jordi... Em va satisfer i ho recordo de molt bon grat.

Gràcies Lurdes. Et recordaré sempre

Jordi Recasens

Acta de la reunió del 25 d'octubre de 2017